Les arrels A dalt de tot

L’Orfeó Atlàntida és una entitat coral lligada des dels seus inicis, l’any 1926, al barri d’Hostafrancs, barri de Barcelona eminentment obrer. Els arxius de l’Orfeó foren malmesos per la Guerra Civil, la qual cosa no ens permet conèixer els detalls de la seva fundació. Tanmateix sabem que molts dels fundadors eren obrers d'Hostafrancs i Sants que ja tenien experiència en cant coral.

El seu nom, però, sí que ens deixa entreveure algunes característiques de l’entitat que naixia:

- era un orfeó, és a dir, un cor de veus mixtes, a diferència dels aleshores ja veterans cors de Clavé, i seguint el model d’orfeons més joves, el prototip dels quals era l’Orfeó Català;

- el seu nom, Atlàntida, que pren el nom del poema èpic de Jacint Verdaguer, considerat un símbol d’afirmació catalana, remet al seu caràcter catalanista.

És també una entitat que ha sabut sobreviure al pas del temps gràcies a l'esforç constant, la voluntat ferma i la vocació musical de tots els que, des d'aquell 12 de maig de 1926 fins ara, n'han format part.

L’Orfeó Atlàntida començà la seva activitat musical amb més de dos-cents cantaires, al número 18 del carrer Consell de Cent, en un local que hom coneixia amb el suggeridor nom de Sang Nova. En aquest local, l’Orfeó preparà el seu bateig públic. En aquell temps no podia faltar, com era tradició, la benedicció de la Senyera de l’Orfeó; aquesta cerimònia religiosa se celebrà el 1927 a la Basílica de Montserrat i fou presidida per l’abat, el Pare Antoni M. Marcet.

Els començaments foren engrescadors i l’Orfeó actuà davant els mestres Lluís Millet, cofundador de l’Orfeó Català, i Joan Llongueras, fundador de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica. Els concerts se succeïren: entre d'altres es va cantar al Teatre Coliseum de Barcelona i al Palau de la Música Catalana tot participant en els concerts que organitzava l’Associació Obrera de Concerts fundada per Pau Casals.

Al final del segon any de vida, la massa coral ja estava formada per 232 cantaires. Però el creixement no afectà només a la xifra de cantaires, no fou només quantitatiu, sinó també qualitatiu: es crearen noves seccions, com un esbart dansaire, escola de sardanes, excursionisme, fotografia, etc., que enriquiren l’entitat i la transformaren en un centre de reunió on els seus membres compartien aficions i amistat, un centre d’activitats de lleure molt valorades per la societat d’aleshores. Durant 10 anys l’Orfeó dugué a terme la seva tasca, i canvià de seu, que passà al número 23 del mateix Consell de Cent, fins que...

La represa A dalt de tot

S’acabà la guerra. I la succeí un trist i llarg període de postguerra. Fins l’any 1951, l’Orfeó Atlàntida no pogué reprendre les seves activitats, ara, de nou, a l'antic local de la Sang Nova. L'any 1955 es veié en la necessitat de canviar de local i, a començaments del 1956 es trobà aixopluc a la jove entitat Societat Esportiva de l’Espanya Industrial. Aquests foren uns temps en què el cos coral continuà perfeccionant-se i ampliant el repertori, mentre les seves seccions funcionaven plenament. Després d'algunes vicissituds, l'Orfeó hagué de canviar de local: primer va anar a la seu de l'Ateneu Montserrat on hi va conviure fins l’any 1967, que es llogà un nou local, ara al número 30 del carrer Consell de Cent on l’Orfeó ha anat fent anys...

1976: 50è aniversari A dalt de tot

Aquest any, s’organitzaren diversos actes de commemoració i s’edità un llibre sobre la història de l’Orfeó Atlàntida, escrit per un il·lustre veí del barri d’Hostafrancs, el doctor Joan Pelegrí i Partegàs. I, rememorant la benedicció de la Senyera, s’organitzà una nova visita a Montserrat.

L'Acte més rellevant va ser el concert al Saló del Tinell de Barcelona que va aplegar tres generacions de cantaires:

2001: 75è aniversari A dalt de tot

Entre els diversos actes programats, cal destacar el concert de cloenda, amb orquestra i solistes, celebrat a l’Auditori Winterthur de Barcelona. S’hi interpretà, entre d'altres peces, la Missa de la Coronació (KV317), de W. A. Mozart. D’aquest concert, se n’enregistrà un CD i es posà a la venda.

L’Orfeó a la Fundació Cultural d'Hostafrancs A dalt de tot

En els temps recents, se sent la necessitat d’obrir més al barri les activitats de l’entitat, així com de trobar un nou local més accessible. Amb aquests objectius, l’any 2003 l’Orfeó Atlàntida inicià els seus contactes amb la Fundació Cultural Hostafrancs, per veure si era possible la integració dins d'aquesta prestigiosa i consolidada entitat cultural del barri. Les converses donaren els seus fruits i l’any 2004 l’Orfeó hi traslladà la seu, al carrer Torre d’en Damians, número 6, molt a prop de l’antiga. Com a fruit d’aquesta integració, ara l’Orfeó gaudeix de l’ús d’una espaiosa sala per als assajos i un escenari completament equipat per a les actuacions.

2011: 85è aniversari A dalt de tot

Per a celebrar el 85è Aniversari de l'entitat s'organitzà - entre altres actes - un concert a l'Auditori de Barcelona, conjuntament amb el Cor de Cambra Dyapason. El concert tingué lloc el 15 de maig de 2011 a la Sala Oriol Martorell de l'Auditori.
S'interpretaren algunes obres del repertori a capella, així com la Messa di Gloria de Giacomo Puccini amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, tenor i baríton solistes.
Vam tenir la sort de comptar amb Monsenyor Valentí Miserachs, director del "Pontificio Istituto di Musica Sacra" de Roma que dirigí la Messa di Gloria, obra en la qual n'és expert.

L’avui A dalt de tot

A dia d'avui, l’entitat es compon de 130 socis, 50 dels quals són cantaires. Alguns d’aquests cantaires provenen dels en altre temps ben actius Estol d’infants i Cor de cambra –que dirigien Meritxell Forner i Sònia Torner, respectivament–, ambdós escola d’aprenentatge del cant coral.

L’Orfeó té un repertori variat que va des de cançons romàntiques de segle XIV fins als music-halls contemporanis, passant per sardanes i cançons populars catalanes i peces de Mozart i Vivaldi. Cal dir també que, en els music-halls, a la tradicional interpretació musical s’hi afegeix una certa interpretació dramàtica; d’aquesta manera, l’Orfeó s’adapta alhora tant a les noves tendències del cant coral com als nous gustos musicals del públic.

Directors A dalt de tot

Al llarg de la seva història, l’Orfeó Atlàntida ha comptat amb la inestimable dedicació de diversos directors, cadascun dels quals ha aportat la seva manera particular d’entendre el cant coral i la direcció musical. No podríem oblidar el mestre Normand Soler (1926-1930, 1951-1955), fundador de l'Orfeó, el mestre Joan Sunyer Sintes (1930-1936), organista titular del grandiós i malaguanyat orgue del Palau de Montjuïc, el mestre Francesc Folguera (1955-1961) que tot i respectant la major part del repertori antic va incorporar noves obres i va infondre a l'Orfeó una nova i exquisida interpretació, el mestre Antoni Coll i Cruells (1961-1997), que va saber mantenir i fins i tot millorar el nivell interpretatiu: cal destacar que el llarg període 1961-1997, l'Orfeó va ser dirigit per una sola batuta: el mestre Coll, que va estar al davant de l'Orfeó durant 36 anys ininterromputs en els quals l'entitat assolí èxits molt importants, i el mestre Domènec Olivella, que dugué la batuta de l'Orfeó durant el període 1998-2004.
Finalment, el mestre búlgar Milén P. Panayótov ens dirigí durant una altra llarga etapa de 17 anys, durant els quals ens vàrem especialitzar en música ortodoxa i grans obres del repertori clàssic, fins arribar a cantar el Requiem for the LIving de Dan Forrest a Londres, juntament amb cors americans i britànics, en presència de l'autor.
L’Orfeó els ret homenatge i agraïment per la seva tasca.

1926-1930 - Normand Soler
1930-1936 - Joan Suñé i Sintes
1951-1954 - Normand Soler / Sots Director: Francesc Guivernau
1955-1961 - Francesc Folguera
1961-1997 - Antoni Coll i Cruells / Sots Directors: Rita Torres, Francesc Guivernau, Carles Pongiluppi i Teo Roura
1997-1998 - Jordi Gargallo
1998-2004 - Domènec Olivella López
2004-2005 - Sònia Torner i Molins
2007-2013 - Murat Khúpov (Director adjunt)
2005-2022 - Milén P.Panayótov
2022-2023 - Rodrigo Cob
2023- ----  - Arnau Roura

Presidents A dalt de tot

1926-1929 - Miquel Guixà i Caselles
1929-1930 - Joan Altimir i Sobrey
1930-1932 - Joan Mestres i Coll
1932-1933 - Joan Rallé i Sans
1933-1935 - Marcel Blanch i Mayol
1935-1936 - Tomàs Benedico i Bergua
1936-1937 - Josep Garcia i Cases
1951-1953 - Antoni Sancho i Vallet
1954-1961 - Antoni Ramon i Borrós
1962-1965 - Joan Cuatrecasas i Cortès
1965-1966 - Josep Nogué i Montanyès
1967-1971 - Josep Gosalves i Llobregat
1971-1977 - Ramon Morera i Oliveras
1977-1978 - Josep León i Humbert
1978-1980 - Enric Bahí i Guasch
1980-1984 - Ramon Morera i Oliveras
1984-1990 - Joan Cuatrecasas i Cuadrat
1990-1990 - Albert Yrurzun i Andreu
1990-1994 - Ramon Morera i Oliveras
1994-1994 - Teodor Escorsa i Cabané (en funcions)
1994-1997 - Salvador Molins i Bagaria
1997-2001 - Jaume Forner i Gómez
2001-2002 - Ramon Morera i Oliveras (en funcions)
2002-2006 - Lluís Cuatrecasas i Albareda
2006-2012 - David Forner i Bofill
2012-2019 - Anna Cuatrecasas i Albareda
2019-2022 - Juan Jesús González Diz
2022- ----- - Anna Cuatrecasas i Albareda