orfeo
Recull de Polifonia Ortodoxa Búlgara
Hi ha dues tradicions de musica sacra a l'Església Ortodoxa de Bulgària - l'oriental (monòdica) i la coral (polifònica). El cant monòdic segueix les regles gregues i bizantines amb les normes de la forma de cànon a vuit veus.
La tradició anomenada coral prové de la segona meitat del segle ХІХ, quan Bulgària rep la influència de la música coral russa. Molts compositors búlgars a partir de la fi del segle XIX i principis del segle XX, incloent Dobri Hrístov i Pétar Dínev creen les seves obres seguint l'estil del cant coral rus. Els cants litúrgics ortodoxos es caracteritzen per una enorme cohesió entre les veus i una extraordinària sonoritat coral amb grans ressonàncies.
Aquests cants estan bàsicament concebuts per a ésser interpretats dins d'una església.
La llengua utilitzada en els cants ortodoxos orientals s'anomena eslau eclesiàstic i té l'origen en el búlgar antic. Hi ha molts investigadors musicals que pensen que la llengua eslava eclesiàstica i el búlgar antic són el mateix.
Fantasia Coral (Fantasia en do menor per a piano, cor i orquestra, op. 80) de Ludvic van Beethoven
La Fantasia Coral es va interpretar per primera vegada en un concert benèfic a l'Akademie el 22 de desembre de 1808, sala que també va veure l'estrena de la Simfonia núm. 5, la núm. 6 i el Concert per a piano núm. 4, així com una representació de fragments de la Missa en do major. Per cloure aquest programa de concerts memorables, Beethoven volia un "brillant finale" que unís en una sola peça els diferents elements musicals presentats: el piano, el cor i l'orquestra. La Fantasia op. 80 va ser, per tant, composta expressament per complir aquesta funció. El mateix Beethoven tocà la part de piano. En l'estrena, va haver d’improvisar la introducció a l’obra, un solo de piano, perquè no havia tingut temps d’escriure aquesta part. La interpretació d’aquest solo oferí un exemple de la seva capacitat d'improvisació.
Beethoven va escriure la peça durant la segona quinzena de desembre, en poc temps, fet inusual en ell. Va encarregar a un poeta que escrivís el text poc abans de l'actuació. La identitat del poeta és motiu de discussió. D'acord amb Carl Czerny, alumne de Beethoven, el poeta va ser Christoph Kuffner. Un expert sobre Beethoven, Gustav Nottebohm (1817-1882), dubtava d'aquesta atribució i suggerí que podria haver estat Georg Friedrich Treitschke, que el 1814 va elaborar el text final de l'òpera de Beethoven, Fidelio.
L'estrena sembla que fou bastant problemàtica. Segons el secretari del compositor, Anton Schindler, "simplement va fracassar", un resultat atribuïble al poc temps d'assaig. A causa d'un error en l'execució de l'obra, es va haver de parar i va caldre tornar a començar.
La Fantasía Coral dura prop de 20 minuts i està dividida en set seccions, de les quals l'Orfeó interpretarà les dues darreres:
- Adagio
- Allegro
- Meno allegro
- Adagio ma non troppo
- Marcia, assai vivace
- Allegretto, ma non troppo
- Presto
Rèquiem de Gabriel Fauré
Gabriel Urbain Fauré
Gabriel Fauré va néixer a Pamiers, França, el 12 de maig de 1845. Va ser el cinquè de sis germans i l'únic que va mostrar talent musical. Ja de molt petit s'entretenia tocant un vell harmònium en una capella propera a la seva escola. Amb els anys, el discret talent del jove Fauré fou notori i finalment el seu pare decideix enviar-lo a París perquè estudiï a l'École Niedermeyer. Allà coneixerà Camille Saint-Saëns amb qui els unirà una amistat de per vida..
Encara més agnòstic que devot, Fauré va passar gran part de la seva vida viatjant d'església en església com a organista. Tant és així que el mateix compositor deixaria per escrit: "Després de tants anys acompanyant amb l'orgue serveis fúnebres, m'ho sabia tot de memòria. Jo vaig voler escriure alguna cosa diferent ". Així doncs, aquest afany de diferència va ser fonamental quan en 1886, potser motivat per la mort del seu pare, es proposa iniciar la composició d'una missa de Rèquiem. .
El Rèquiem
Per primera vegada en el gènere, la música serà capaç de mirar fixament la mort sense intimidar, més aviat es contemplarà com una experiència alliberadora i reconfortant. No sembla que hi hagi, doncs, per a l'autor responsabilitat en els actes de l’home més enllà del món terrenal, ni ningú que pugui exigir-les, només un plàcid i eteri paradís que Fauré ens descriu musicalment a la fi de la partitura.
L'obra comença seguint l'ordre acostumat en la missa de difunts: l’Introit seguit del Kyrie . Les dues parts demanen el perdó del Senyor de forma solemne, densa i amb alguns moments foscos, que es veuen reforçats per la rotunditat dels metalls. No obstant això, la claredat de les veus s'oposa al so greu de l'orquestra. Es podria dir que aquest réquiem canta la mort gairebé amanyagant-la.
La tonalitat de re menor no és casual. En la història musical aquesta tonalitat s’associa amb la tristesa i la mort. No oblidem que el Rèquiem de Mozart està escrit també en re menor, així com la música sobrenatural que acompanya el Comendador en l'últim acte de Don Giovanni. Fauré, però, trenca amb la rígida estructura litúrgica, la composició es salta el Tracte i, especialment, la Sequentia on s'ha de parlar del Dies Irae (dia de la ira divina), de tanta força en autors com Verdi o Berlioz.
Però Fauré opta per ometre aquesta part i passar directament a l'Ofertori, i la reemplaça per un tranquil·litzador In Paradisum al final.
A l’Ofertori és clau la intervenció del baríton, que canta "Hòsties et pregàries tibi" per completar la transició cap al Sanctus, de cadència suau i amb una genial melodia en les cordes.
La part que segueix, el Pie Jesu, és potser una de les més conegudes de l'obra i suposa una altra innovació, ja que aquesta part no figura en la litúrgia tradicional i hauria d’haver passat directament a l’Agnus Dei. També Dvorák i Duruflé inclouran aquesta part en les seves misses de rèquiem. En el projecte inicial de Fauré la part del Pie Jesu havia de ser cantada per un nen, però sovint serà interpretada per una soprano.
A l’Agnus Dei l'orgue torna a recuperar el protagonisme, potser per preparar ja l'atmosfera un punt més fosca que s'aprecia en la part següent, el Libera Me, que destaca per la poderosa ària del baríton. El Libera Me no estava inclosa en la primera versió de l'obra, sinó que va ser afegit amb posterioritat, concretament en una segona edició acabada l'any 1900 i que podem gaudir gràcies al també compositor Edward Elgar, catòlic practicant i amic de Fauré, a qui va animar per orquestrar el rèquiem amb la intenció de representar-lo a Londres..
Els pares de Fauré van morir en èpoques properes a la composició d'aquest rèquiem. Potser per aquest motiu va incloure In Paradisum a la fi de la composició; perquè aquest era precisament el lloc que el compositor desitjava per als seus progenitors: un espai tranquil, atemporal. Musicalment ple d’ àgils grups de semicorxeres que contribueixen a crear un marc eteri i un tant místic. La mort és un simple pas, gens traumàtic, un feliç alliberament. In Paradisum, un lloc que tots desitjaríem després de la nostra mort.
Finalment l'obra acaba com va començar, amb un re mantingut per l'orgue, però interpretat en aquesta ocasió de manera dolça i que es va perdent a poc a poc.
Fauré morí el novembre de 1924 sense arribar a veure com el seu rèquiem aconseguia les màximes cotes de popularitat. La peça va ser interpretada en el seu funeral a l'Església de la Madeleine. Es convertiria així en l'obra que marcaria el final de la vida del gran compositor i, paradoxalment, també el començament de la seva immortalitat.
Preus de contractació de l'Orfeó per a casaments i altres esdeveniments
Orfeó al complert ....................... 900 €
Cor de cambra (16 cantaires) ..... 600 €
Quartet vocal ............................. 420 €
En tots els casos el preu inclou un organista acompanyant. (1)
REPERTORI: A concretar amb el mestre Arnau Roura segons disponibilitat i suggeriments dels clients
Si desitges contractar l'Orfeó, contacta amb nosaltres enviant-nos les dades a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. També podeu contactar-nos telefònicament trucant al número 616.396.542 (Anna Cuatrecasas)
