Fantasia Coral (Fantasia en do menor per a piano, cor i orquestra, op. 80) de Ludvic van Beethoven

La Fantasia Coral es va interpretar per primera vegada en un concert benèfic a l'Akademie el 22 de desembre de 1808, sala que també va veure l'estrena de la Simfonia núm. 5, la núm. 6 i el Concert per a piano núm. 4, així com una representació de fragments de la Missa en do major. Per cloure aquest programa de concerts memorables, Beethoven volia un "brillant finale" que unís en una sola peça els diferents elements musicals presentats: el piano, el cor i l'orquestra. La Fantasia op. 80 va ser, per tant, composta expressament per complir aquesta funció. El mateix Beethoven tocà la part de piano. En l'estrena, va haver d’improvisar la introducció a l’obra, un solo de piano, perquè no havia tingut temps d’escriure aquesta part. La interpretació d’aquest solo oferí un exemple de la seva capacitat d'improvisació.

Beethoven va escriure la peça durant la segona quinzena de desembre, en poc temps, fet inusual en ell. Va encarregar a un poeta que escrivís el text poc abans de l'actuació. La identitat del poeta és motiu de discussió. D'acord amb Carl Czerny, alumne de Beethoven, el poeta va ser Christoph Kuffner. Un expert sobre Beethoven, Gustav Nottebohm (1817-1882), dubtava d'aquesta atribució i suggerí que podria haver estat Georg Friedrich Treitschke, que el 1814 va elaborar el text final de l'òpera de Beethoven, Fidelio.

L'estrena sembla que fou bastant problemàtica. Segons el secretari del compositor, Anton Schindler, "simplement va fracassar", un resultat atribuïble al poc temps d'assaig. A causa d'un error en l'execució de l'obra, es va haver de parar i va caldre tornar a començar.
La Fantasía Coral dura prop de 20 minuts i està dividida en set seccions, de les quals l'Orfeó interpretarà les dues darreres:

• Adagio
• Allegro
• Meno allegro
• Adagio ma non troppo
• Marcia, assai vivace
• Allegretto, ma non troppo
• Presto